■ anar passat SV, haver pres drogues o haver begut en excés

Quan surt i va a les discoteques sempre va passat

→ fotre’s fins al cul (d’alguna cosa), estar col·locat (algú)

arrabassar-li un ronyó (a algú) SV, fer pagar a algú molts de diners o fer-li lliurar una cosa que li sap molt de greu amollar (A-M)

Li va fer pagar el deute amb la seva col·lecció de segells; i això, per ell, va ser com si li arrabassessin un ronyó

carregar els neulers (a algú) SV, donar a un altre la part més dura d’una empresa / encarregar a algú per burla una feina absurda / fer assumir a algú la càrrega més enutjosa en un afer, etc. (R-M, A-M, IEC)

Sempre fuig de la feina difícil i carrega els neulers al seu germà, que és de molt bona fe i mai no protesta (R-M)

→ fer-ne el bon Jesús (d’algú), posar-li l’albarda (a algú)

▷ pujar-li a l’esquena (a algú) (p.ext.)

fer-ne el bon Jesús (d’algú) SV, abusar de la bondat d’algú / abusar-ne per excés de bondat d’ell (R-M, A-M)

És tan bo que no sap negar res a ningú i tothom en fa el bon Jesús / Sempre en fa el bon Jesús i ell no n’ha acabat la paciència / Ai, Senyor! Per massa home de bé, tothom ne fa el bon Jesús (R-M, R-M, A-M)

→ carregar els neulers (a algú), pujar-li a cavall (a algú)

■ fotre’s fins al cul (d’alguna cosa) SV, haver pres drogues o haver begut en excés

En Marc es va fotre fins al cul de drogues (També s’usa amb el verb ficar)

→ anar passat, estar col·locat (algú)

penjar la llufa (a algú) SV, fer-ne alguna a algú, abusant de la seva confiança, sense que se n’adoni / fer-li’n alguna abusant de la seva confiança, de la seva candidesa (IEC, EC)

Saps que ahir, sortint del ple, van penjar la llufa a l’alcalde? / Li ha penjat una bona llufa a l’Esteve, fent servir el seu cotxe sense demanar-li permís (També s’usa amb la forma penjar una bona llufa (a algú))

→ posar la llufa (a algú)

▷ pujar-li a l’esquena (a algú) (p.ext.)

posar la llufa (a algú) SV, fer-ne alguna a algú, abusant de la seva confiança, sense que se n’adoni (IEC)

Els de l’últim curs posen la llufa als més petits, que acaben d’entrar a l’escola

→ penjar la llufa (a algú), penjar un bon floc (a algú)

▷ pujar-li a l’esquena (a algú) (p.ext.)

posar-li l’albarda (a algú) SV, abusar de la paciència (d’algú) (EC)

No em deixaré posar l’albarda / És de bona pasta, per això sempre li posen l’albarda i li encarreguen les pitjors feines (EC, *)

→ carregar els neulers (a algú)

■ prendre (algú) pel pito del sereno SV, fer fer a algú tot el que hom vol

Sempre el prenen pel pito del sereno, abusen de la seva candidesa

→ tenir (algú) pel pito del sereno, fer anar (algú) com el pito del sereno, fer anar (algú) com una baldufa, fer ballar (algú) com un putxinel·li

[pito: mot no registrat a l’IEC]

si li’n doneu com el dit (a algú), se’n pren com la mà O, expressió per a indicar que algú és propens a abusar de la llibertat que li donen (EC)

No els deixeu venir cada dia a sopar, perquè el Joan és d’aquells que si li’n doneu com el dit, se’n pren com la mà / Alerta, que a aquest si li’n dónes com el dit, se’n prendrà com el braç (A l’oració principal també es pot usar el verb agafar i el nom braç. El verb de l’oració principal també pot conjugar-se en futur)