a betzef SP, abundosament, molt (R-M)

Aquella nit els lladres van robar rellotges i joies a betzef / Les peres s’han acabat, però de pomes, n’hi ha encara a betzef, si en vols (*, R-M)

→ a balquena, a la plena

a caramull SP, en abundància / d’una manera abundosa (R-M, *)

En el seu escrit hi ha faltes a caramulls; el corrector tindrà feina / Un plat d’arròs a caramull (R-M, IEC)

→ a balquena

▷ a caramulls (v.f.)

a carretades SP, en gran quantitat, suficient per a carregar-ne carros (R-M)

Enguany l’hortalissa ha anat molt bé; hi haurà tomàquets a carretades (R-M)

→ a balquena

▷ una carretada de (p.ext.)

a desdir SP, en gran quantitat; tant com es pugui desitjar / en quantitat extraordinària (R-M, IEC)

Si vas a la festa podràs menjar tant com vulguis; sempre serveixen a desdir (R-M)

→ a balquena, en abundància

a feixos SP, en abundància / d’una manera abundosa, en gran quantitat (Fr, *)

Va recollir castanyes a feixos

→ a palades, a munts

a forfollons SP, en gran quantitat (R-M)

La gent va acudir a forfollons a veure l’espectacle; no se sabia com col·locar-la ordenadament / Entren i surten a forfollons (R-M, EC)

→ a carretades, en gran nombre

▷ a balquena (p.ext.)

a gavadals SP, en gran quantitat / d’una manera abundosa (R-M, *)

Aquesta gent llença els diners a gavadals; es veu que no els costa gaire de guanyar-los / Ha fet diners a gavadals (R-M, EC)

→ a balquena, a dojo, en abundància, a muntó

a la baldor SP, en gran quantitat (R-M)

Pots collir tantes pomes com vulguis; ja veus que n’hi ha a la baldor, no les acabaràs pas! / De fruita, n’hi ha a la baldor / En aquest bosc van trobar bolets a la baldor (R-M, A-M, *)

→ a balquena, a desdir, en abundància, a la plena

a la plena SP, abundosament / en gran quantitat (R-M, *)

No es conformen amb poc, tot ho volen en quantitat, a la plena (R-M)

→ a balquena, a betzef, a la baldor, en abundància

■ a mansalva SP, d’una manera abundosa

Hi havia flors a mansalva

→ a dojo, a grapats, a punta pala

■ a punta pala SP, d’una manera abundosa

Hi havia samarretes de tots colors a punta pala

→ a dojo, a grapats, a mansalva

a raig de bot SP, copiosament, en gran abundància (A-M)

Va nevar a raig de bot; feia temps que no veia una nevada com aquella

→ a raig, a raig fet, a raig i roll

a senalles SP, en gran quantitat (EC)

Quan ha de fer règim, menja plats d’arròs bullit a senalles

→ a cabassos, a palades

a tentipotenti SP, en gran abundància o intensitat; en el grau màxim / fins a no poder més (A-M, IEC)

Tothom va poder menjar a tentipotenti; sobrava de tot / Beveu-ne a tentipotenti, que ningú no es constrenyi / El ciclista corria a tentipotenti per guanyar l’etapa (R-M, A-M, R-M)

→ a més no poder, sobre manera

a tot drap SP, sense limitació / amb gran abundància, sense restriccions (R-M, *)

Menja llaminadures a tot drap i li faran mal (R-M)

→ a tot past, a discreció

a trompons SP, en abundància / en gran abundància / en gran quantitat (R-M, EC, *)

Menja i beu a trompons, sempre està afamat / Tenia diners a trompons (R-M, EC)

→ a balquena, a raig, en abundància

com pluja menuda SAdv, amb molta abundància (IEC)

Va recollir bolets com pluja menuda

→ a dojo, a cabassos

d’allò més SP, en gran quantitat, molt (IEC)

Era d’allò més avorrit / De llibres i revistes en té d’allò més (R-M, IEC)

→ una cosa de no dir

en orri SP, en gran abundància (EC)

El vi va anar en orri tota la vetlla; no l’estalviaven pas (R-M)

→ a balquena, a dolls, a dojo

• a orri (Urgell, Tortosa, Maestrat, Val., Elx)

en quantitat SP, en gran quantitat (IEC)

Si no es compra en quantitat, no fan descompte, per poca cosa (R-M)

→ a dojo

▷ a l’engròs (p.ext.)