penjar-se-li al coll (a algú) SV, abraçar algú / cenyir amb els braços algú, estrènyer-lo entre els braços (EC, *)

Quan la va veure se li va penjar al coll / Es penja al coll del seu germà gran cada vegada que el veu, s’avenen molt

saltar al coll (d’algú) SV, abraçar-se impulsivament

Només sentir que obria la porta, ha saltat al coll del seu pare / De seguida que l’ha vist, li ha saltat al coll

→ tirar-se al coll (d’algú)

■ tirar-se a sobre (d’algú) SV, abraçar-se a algú impulsivament, lliurar-s’hi per ésser abraçat

La Montse es tira a sobre de son pare així que arriba de la feina, se l’estima molt (També s’usa amb la forma tirar-se al damunt (d’algú))

→ tirar-se als braços (d’algú)

tirar-se al coll (d’algú) SV, abraçar-se impulsivament a algú (R-M)

El primer dia que el varen anar a veure al pensionat, se’ls va tirar al coll plorant i dient que volia marxar amb ells (R-M)

→ tirar-se als braços (d’algú), saltar al coll (d’algú)

tirar-se als braços (d’algú) SV, lliurar-se als braços d’algú per ésser abraçat (EC)

És molt carinyosa; sempre que ens veu se’ns tira als braços / Tan bon punt baixà del tren, els seus fills se li llançaren als braços emocionats (També s’usa amb el verb llançar) (*, R-M)

→ tirar-se al coll (d’algú), tirar-se a sobre (d’algú)