CALDRE
fer-li menester (a algú) SV, ésser-li, algú o alguna cosa, útil o imprescindible a algú / caldre-li, ésser-li necessària (EC, DIEC1)
Ha perdut el ribot i ara li fa menester per acabar la feina / Si no et faig menester me'n vaig (R-M, EC)
→fer-li falta (a algú), fer-li fretura (a algú), haver de menester, fer-li peça (a algú)