fer pudor (d'alguna cosa) SV, donar indicis d'ésser alguna cosa / haver-hi indicis que n'hi ha (DIEC1, EC)
El seu canvi d'actitud no té explicació; fa pudor de suborn (Només s'usa amb noms que denoten propietats valorades negativament, com ara frau, suborn, etc. com a complement de la preposició) (R-M)
→fer olor (d'alguna cosa), fer pudor de socarrim, fer pudor de cremat, fer mala espina (a algú)
fer pudor de cremat SV, inspirar desconfiança / inspirar sospites (R-M, EC)
Tot el que va dir-nos fa pudor de cremat; no va semblar-me gens sincer (També s'usa amb el nom olor) (R-M)
→fer mala espina (a algú), fer mala olor, fer pudor de socarrim, fer olor (d'alguna cosa), fer pudor (d'alguna cosa), no fer gaire bona espina (a algú)
fer pudor de socarrim SV, inspirar desconfiança / fer sospitar que no és com cal (R-M, EC)
Aquest afer fa pudor de socarrim; no es veu gens clar; em sembla que ens enreden / Quan l'enganyava li duia un regal i últimament n'hi feia molts, tot plegat feia olor de socarrim (També s'usa amb el nom olor) (R-M, *)
→fer pudor de cremat, fer mala olor, fer mala espina (a algú), fer olor (d'alguna cosa), fer pudor (d'alguna cosa), donar mala espina (a algú), no fer gaire bona espina (a algú)