PRINCIPAL
dur la doma SV, ésser el principal, el més considerat i respectat (EC)
Dins la colla és ell qui duu la doma / Na Coloma du la doma p'es cantons i p'es veinats; ell té més enamorats que patenes no hi ha a Roma (pop.) / Es meu parei du la doma de tot aqueix sementer; hi ha fadrina que té sa parleria que toma (pop.) / Un pareier du la doma, per això se'n va davant; es vespres se'n ve colcant, i un bover atalona (pop.) / Aquest ca de bou se'n duia la doma en tots els tancats / A ses escarades, eren ets homos i no ses dones, qui se'n duien la doma / Aleshores el sen Sion duia la doma (També s'usa amb la forma dur-se'n la doma) (*, A-M, A-M, A-M, A-M, A-M, A-M)
▷fer-se valer (p.ext.), fer-se dir sí senyor (p.ext.), dur la balla (p.ext.), portar el timó (p.ext.)
[Mall. (A-M)]