de cantó SP, inclinat / expressió usada per a indicar que algú o alguna cosa es troba en una posició lateral (R-M, *)
No posis la maleta plana; posa-la de cantó i t'hi cabrà / S'asseia de cantó perquè no el reconeguessin (R-M, *)
→de costat, de cantell, de perfil, al gairó, de tort, de ganzoll
■ a la mínima de canto SP, expressió usada per a denotar immediatesa d'alguna acció
A la mínima de canto recull les coses i se'n va: no suporta que li diguin el que ha de fer
[canto: mot no registrat al DIEC1]
anar de cantó SV, desequilibrat / passar gradualment d'un estat bo a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució (R-M, *)
Si tu no hi ets per vigilar, tot anirà de cantó, a l'hora de la feina (R-M)
anar de cantó SV, caminar sense estabilitat, decantar-se (R-M)
Vaig veure que anava de cantó, i és que sortia de la taverna (R-M)