OPRIMIR
caure-li damunt (a algú) SV, oprimir-lo, ésser-li estret, resultar inhabitable (A-M)
Barcelona li queia damunt, amb tot i reconèixer que hi havia coses molt pulides / Sols vaig pensar a fugir d'aquelles terres: tot em queia sobre (També s'usa amb la forma caure-li a sobre (a algú)) (A-M)