OBLIDAR
anar-se-li'n del cap (a algú) SV, oblidar alguna cosa (DIEC1)
M'havia encarregat que li comprés un quilo d'arròs, però se me n'ha anat del cap / Tot el que li havien encarregat va anar-se-li'n del cap; no va saber què comprar (R-M)
→fugir-li del cap (a algú), caure-li de la memòria (a algú), anar-se-li'n de la memòria (a algú), perdre la lliçó (d'alguna cosa)