Cerca

SEGUIR

anar cou-cou SV, anar sempre darrere algú, no abandonar-lo mai, sia per a servir-lo, sia per a protegir-lo, per a protegir-se amb ell, per a demanar-li coses, etc. (A-M)

Aquesta dona qui és, que sempre te va cou-cou? / Entraren dues atlotes plenes de flochs y banderetes, amb un cigüeño perhom en es costat, y sa mare, baxeta y grassa y mal vestida, que los anava cou cou a derrera / Quin infant més pesat! Ell sempre va cou-cou darrera sa mare! (*, A-M, A-M)

→anar-li a retaló (a algú)

[Mall. (A-M)]

[cou-cou: mot no registrat al DIEC1]