OSTENTACIÓ
aires de grandesa SN, expressió usada per a manifestar que algú adopta una actitud pròpia d'una classe social o d'un estament que considera superior, i als quals vol pertànyer, per aparentar que hi pertany (EC)
Tu amb els teus aires de grandesa, et vas allunyant dels amics (EC)
→deliris de grandesa, mania de grandeses
▷calçar el coturn (p.ext.), donar-se aires de (p.ext.), tenir aires de (p.ext.), gastar aires de (p.ext.), tenir fums (p.ext.), fer grandeses (p.ext.), dir «jo som en Jordi» (p.ext.)