Déu n'hi do O, expressió per a manifestar la conformació, la suficiència, etc. / expressió d'abundància, que té diferents usos i significats (DIEC1, A-M)
Déu n'hi do la gent que s'ha matriculat al curset de música! / Diu que té vuit fills? Déu n'hi dó! / Déu n'hi dó de les tragèdies que va passar amb els seus sogres / Amb tan poc temps com has tingut per a escriure la novel·la, és prou bona. Déu n'hi doret com t'ha sortit! (També s'usa amb la forma Déu n'hi doret) (R-M, A-M, A-M, *)
Déu n'hi do O, s'usa com a exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la grandària o importància d'una cosa o l'admiració que ens produeix / expressió d'abundància, que té diferents usos i significats (A-M)
Déu n'hi do, quines filles que tens tan boniques! / Aquest pagès ha fet un capitalet que Déu n'hi do! / Tota aquesta roba has planxat en una hora? Déu n'hi doret! (També s'usa amb la forma Déu n'hi doret) (A-M, A-M, *)
→alabat sia Déu; tela marinera; alabat sigui, madò Mercadala
▷Déu li'n do (v.f.)